Sobre nosaltres
Un Parell d'Arquitectes
unparell@unparelldarquitectes.cat @unparelldarquitectes +34 972984383 St Josep de Calassanç, 2 17800 OlotPlaça Major
Espai públic: patrimoni, habitatge i vida urbana. Olot, 2024
Amb Clàudia Calvet, Pep de Solà-Morales i Quim Domene
La plaça Major d’Olot és el centre geogràfic i simbòlic de la ciutat d’Olot. L’envolten quatre fronts amb cases reformades entre finals del s. XIX i mitjans s. XX. Son cases senzilles, que prenen valor en conjunt, per la repetició de patrons de composició, construcció i decoració. Abans de l’operació, la gran majora presentaven patologies estructurals i constructives derivades de l’acció de l’aigua. A més, un terç dels habitatges està buit i necessita de reformes importants per ser habitable. D’alguna manera, la plaça parla, per extensió, de l’arquitectura i dels reptes del barri vell de la ciutat.
El projecte s’emmarca en el Pla de Places i Placetes del barri vell d’Olot i entén que per dinamitzar l’espai públic és imprescindible activar-ne les vores. Així, l’actuació té per objectiu la regeneració urbana d’aquest espai a través de tres accions: posar en valor el patrimoni i reforçar l’autoestima de veïns i ciutadans, rehabilitar les envolupants per millorar les condicions dels immobles i mobilitzar el terç d’habitatges buits. La diagnosi prèvia, en base al mapeig de dades i converses amb veïns i comerciants, condueixen a descartar un projecte d’urbanització convencional per destinar el mateix import als envolupants dels edificis. Podríem dir que la plaça, son els edificis i les persones que hi viuen.
Així, s’executen unes operacions de reparació consensuades a l’espai públic, en comptes d’una reurbanització completa, i en paral·lel s’endega un procés que ha d’acabar amb la plena ocupació dels habitatges. Un Pla de Millora Urbana estudia patologies, incorpora una proposta cromàtica en base a la tradició local d’ennoblir les façanes amb la pintura i recolzat en patrons extrets de fotografies antigues, proposa un tractament de les plantes baixes que maximitzi la transparència dels aparadors, estudia les possibilitats d’instal·lar ascensors i centralitzar instal·lacions i incorpora una normativa de bones pràctiques en la rehabilitació. En els drets i deures propis del pla s’estableix un termini de 3 anys perquè els propietaris duguin a terme les obres.
L’Ajuntament destina l’import reservat a urbanitzar l’espai a una subvenció que cobreix el 90% de les despeses de rehabilitació, a la que s’acullen 15 de les 19 finques. En contrapartida, l’acceptació de la subvenció exigeix als propietaris rehabilitar i posar al mercat els habitatges buits en un període de temps de 4 anys. Aquesta és, doncs, la part visible d’un procés que ha de culminar amb la posta en us de 25 habitatges.
Mentrestant, les etapes de diagnosi, projecte i obra ha propiciat la constitució d’un grup motor que aglutina veïns i comerciants, decidits a organitzar actes que enforteixin els vincles de la comunitat i reforcin el paper neuràlgic de l’espai.
Situació
Plaça Major. Nucli antic. 17800 Olot
42.182593, 2.489781
Coautoria
Clàudia Calvet, arquitecta
Pep de Solà-Morales, urbanista
Quim Domene, artista visual
Equip
Xevi Rodeja, Sergi Reyes
Aparellador
Jesús Bassols
Col·laboradors
Gabinet del Color, estratigrafies i estudis cromàtics BCILS
Blázquez Guanter, assessorament estructural
Veïns i comerciants de la plaça
Consell de barri del Nucli Antic
Serveis tècnics de l’Ajuntament d’Olot
Consorci d’Acció Social de la Garrotxa
Pla d’ocupació local
Garrotxa Activa
Finques gestió patrimonial
Promotor
Ajuntament d’Olot, Propietaris de la plaça
Constructor
Garrotxa Serveis, Art Pairó
Imatges
José Hevia (exteriors), Roger Serrat-Calvó (interiors)
Vídeo
Un Parell d’Arquitectes
Superfície
5.710 m² de façana
Dates projecte i obra
2020 – 2022 / 01.2024 – 12.2024
Reconeixements
2025. Premi Casa de la Arquitectura 2025 a la categoria d’Acció Pública
2025. Finalista Premi Europeu AHI (Architectural Heritage Intervention)
2025. Selecció a la 27a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
2025. Selecció Premi d’Arquitectura 2025 del CSCAE
Alot Olot
Recerca, exposició i publicació. Olot, 2024
Amb Roger Serrat-Calvó
El caràcter de la ciutat d’Olot i el seu entorn, a través del paisatge i l’arquitectura, centren l’assaig visual: Alot Olot. Arquitectura, paisatge i deliri garrotxí. Reflecteix una sensibilitat col·lectiva, compartida a totes les capes de la societat, on segurament planeja l’aura de l’Escola d’Art. I, també, la contradicció no resolta entre la idealització del paisatge bucòlic dels pintors paisatgistes i el desenvolupament industrial de la ciutat, impulsat per artesans formats a la mateixa escola.
Aquest relat està construït per mobles, rètols, habitacions, edificis, façanes, carrers, jardins i paratges. Agrupa situacions específiques del que s’ha construït a Olot i el seu entorn, bé siguin comunes i repetides a manera de patró, o bé fets singulars i excepcionals. Ben segur que hi ha tants paisatges com observadors i, també, tanta bellesa, segons com es miri. Vistes a la vegada, expressen, al nostre entendre, tres dualitats que aixopluguen el conjunt de casos d’aquest relat i ves a saber si del caràcter de la ciutat: curiositat i imaginació, rigor i sensibilitat, enginy i fantasia.
S’han estimat aquells exemples que permeten formar parelles i transmetre idees que s’evidencien per la comparació. La tria i la posada en relació d’aquests paisatges és el propòsit principal de la publicació. Pocs casos tindrien prou interès per si sols; en canvi, agrupats prenen un sentit. D’aquí en sorgeix la maquetació d’aquest llibre, amb dues imatges cada doble pàgina, i on cada parella complementa d’alguna manera la comparació de les dues anteriors i anticipa les dues vinents.
Ernest Lluch usava l’expressió efecte seu quan l’aïllament geogràfic d’un territori feia que la despesa econòmica revertís en el mateix àmbit i contribuïa a una dinamització econòmica autoestimulada. Aquest mateix concepte es podria traslladar als camps de l’arquitectura i de les arts visuals. L’isolament propicia que les persones s’alimentin del seu ideari iconogràfic i el reformulin a la seva manera, successivament, fins i tot arribant al deliri. I l’Escola d’Art d’Olot (1783) té un paper important en aquest efecte seu i esdevé la cruïlla de molts aspectes. És coneguda pels pintors paisatgistes que, a partir de mitjan segle xix, van projectar un imaginari basat en un paisatge bucòlic d’atmosfera humida, verd frondós profund, aigua abundant i substrat volcànic. Tot i això, el propòsit principal de l’Escola era formar personal per dissenyar els estampats de les indianes que es produïen a la puixant protoindústria local. Posteriorment, s’hi va afegir la indústria tèxtil i la dels sants, precisament instaurada a la inversa, per donar sortida als estudiants de l’Escola. Estem parlant, doncs, de milers de treballadors dedicant la jornada laboral a tasques artesanes, o fins i tot artístiques, durant els segles xix i xx.
Sorgirien de la mateixa Escola dues maneres d’entendre la ciutat: el treball i la fàbrica i el paisatge bucòlic i el món rural, que desemboquen en una contradicció, encara no resolta avui dia, i que segurament està al darrere de molts dels casos i del caràcter de la ciutat.
Situació
Sala d’Actes de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Plaça Puig del Roser, 1. 17800 Olot
42.18406, 2.48566
Coautoria
Roger Serrat-Calvó
Equip
Clàudia Calvet
Col·laboradors
Setanta, gràfica
Promotor
Arxiu Comarcal de la Garrotxa
De la publicació: Observatori del Paisatge de Catalunya i Ajuntament d’Olot
Constructor
Norbe, ArtPairó, Rètols Mateu, muntatge
Vayredalab, cessió de l’ala
Can Carbasseres, tortells
Autors de las fotografies
Roger Serrat-Calvó
Dates projecte i exposició
2024
Reconeixements
2025. Finalista Premi Europeu AHI (Architectural Heritage Intervention)
2025. Selecció Premi d’Arquitectura 2025 del CSCAE
https://www.catpaisatge.net/ca/publicacions/109-alot-olot-arquitectura-paisatge-i-deliri-garrotxi
Font urbana
Festival Concéntrico 9. Logroño, 2023
La font era la darrera baula de l’art de domesticar l’aigua i portar-la a la ciutat, abans que arribés a l’aixeta de les cases. Era un símbol d’urbanitat. Rematava un complex sistema de regulació, captació i distribució. Lluny de reduir-se a un element de mobiliari urbà, la font era arquitectura. Una arquitectura, recurrentment fastuosa, que desenvolupava un paper determinant a la configuració urbana i tenia la capacitat de construir un lloc cabal de trobada i relació social.
Una font efímera reconfigura la cruïlla entre la plaça de San Agustín i el carrer de Portales. Acota el saló presidit per la façana barroca del Palau d’Espartero i vorejat pel Palau de Correus amb la seva parella de torres. Alhora, reconeix com a placeta aquesta intersecció del carrer Portales, sumant un element vertical entre el campanar de l’església de Santa Maria de la Rodona i la xemeneia de l’antiga Tabacalera. Justament aquí hi havia una font ja referenciada el segle XVI. D’alguna manera, la instal·lació recupera la font històrica i torna a configurar aquesta cantonada.
La seva geometria quadrúpeda dibuixa quatre façanes còncaves ornamentades. A cadascuna d’elles, un bodegó, una natura morta d’animals, objectes i figures, construeix un retaule on l’aigua, els reflexos i el so estimulen l’exercici de la contemplació a l’espai públic i alteren l’atmosfera del lloc. I per clamor popular, es bateja com a “font dels desitjos”.
Situació
Encreuament entre la plaça de Sant Agustí i el carrer Portales. 26001 Logronyo
42.466360, -2.448649
Equip
Clàudia Calvet, Beatriz Ariño
Promotor
Festival Concéntrico, Fundación COAR
Comissari
Javier Peña Ibáñez
Col·laboradors
Ayuntamiento de Logroño, Equipo Concéntrico
Constructor
Novallum, ArtPairó, Dani Faja Instal·lacions, Narcís Salgueda, Espectáculos Grupo Cero
Imatges
José Maria Cutillas
Superfície
75 m²
Dates projecte
01-04/2023
Dates obra
23/04/2023- 27/04/2023
Festival Concéntrico 9
27/04/2023- 05/02/2023
Reconeixements
2024. Selecció Premis FAD 2024
Joan Llor i l’Hospici
Muntatge expositiu per a “Joan Llor. Mestre fuster d’Olot (1742 – 1805)”. Olot, 2023
Museu de la Garrotxa, del 4 de març al 15 d’agost de 2023
Amb Clàudia Calvet
Els mobles de Joan Llor, voluptuosos i amb decoracions platejades, vestien les millors cases garrotxines setcentistes. Una exposició els reuneix a l’edifici de l’Hospici, bastit a la mateixa època i de caràcter auster i rigorós. Son les dues cares del barroc.
El muntatge atén a dos aspectes principals. Per una banda, posar en valor els mobles, ara reunits fora de l’entorn domèstic i en un espai d’una altra escala. Per l’altra, teixir relacions entre el treball de Joan Llor i l’edifici coetani, de manera que s’enriqueixin mútuament. La resposta és un retaule i una volta decorada.
Un sistema de bastida convencional permet organitzar els àmbits de l’exposició. Una prestatgeria graonada de cinc cares presenta els mobles aplegats, juntament amb objectes domèstics coetanis. Com si es tractés d’un retaule, el conjunt construeix un moble a l’escala de l’espai, al mateix temps que defineix una escenografia de fons a l’exposició. El mateix sistema serveix per fixar teles com a fons del mobles o suport dels textos, així com el sistema d’il·luminació focal.
Els motius florals platejats son el tret distintiu de les peces de Joan Llor, realitzades amb un aliatge d’estany i mercuri. Els mateixos motius, a una altra escala, dibuixen un estampat a tota la volta de les sales. Vesteixen la sala amb una decoració domèstica i delicada, de la mateixa manera que feien els edifici barrocs olotins, en contraposició a l’aparença exterior austera. Joan Llor i l’Hospici s’empelten.
Situació
Sala Oberta, Museu de la Garrotxa. Carrer Hospici, 8. 17800 Olot
41.821342, 2.902109
Equip
Beatriz Ariño
Equip exposició
Montserrat Mallol, direcció
Xevi Roura, conservador
Mònica Piera Miquel, comissariat i coordinació
Mercè Benavent, assistent comissariat, conservació i restauració
Enserio, disseny gràfic
Col·laboradors i constructors
Àngel Pairó
Quim Domene
Alumnes del Cicle formatiu en revestiments murals de l’Escola d’Art d’Olot
Promotor
Museu de la Garrotxa. Ajuntament d’Olot – Cultura i Educació
Imatges
José Hevia, Xevi Roura
Dates projecte i obra
2022-2023
Dates exposició
4/03/2023 – 15/08/2023
Reconeixements
2024. Selecció a la 26a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Bon dia, Carme!
Reactivació de la plaça del Carme. Olot, 2021
Entre el carrer i la planta baixa
El comerç forma part indissoluble del carrer. Millorar la vitalitat, el confort i la seguretat de l’espai públic passa per incentivar l’ocupació de locals tancats i accentuar la relació a través dels aparadors. Aquesta és la tasca que es desenvolupa a peu de carrer en el projecte Bon dia, Carme!. En un any s’obren 1000m² comercials i s’activen 120m de façana en una única plaça del nucli antic d’Olot.
Els canvis en el model de consum han portat el centre de moltes ciutats a un marcat declivi comercial. Partint de la premissa que l’activitat i el caràcter del carrer depenen de les façanes i del que passi darrere seu, la regeneració urbana d’aquests espais comporta inevitablement la mobilització del parc de plantes baixes buides o opaques. Aquesta relació s’estableix a través dels aparadors, amb les seves extensions cap enfora amb tendals i vetlladors i cap endins amb el producte exposat.
Convé doncs difuminar la frontera entre allò públic i allò privat, des del punt de vista físic i, especialment, des del punt de vista de la gestió urbana. Així parteix el projecte Bon dia, Carme!, que aglutina i acompanya una il·lusió col·lectiva: la reactivació de la plaça del Carme al centre d’Olot. Replanteja el projecte d’urbanització tradicional, prioritzant la inversió a les plantes baixes i engloba, també, l’obertura de l’Escola d’Art a la ciutat i l’adaptació d’un antic edifici industrial per a la cooperativa de consum l’Artiga. És un projecte de projectes, amb 3 promotors i 8 comerciants implicats.
S’aborda des de l’acupuntura, com un catàleg d’accions que donen complexitat i profunditat a les relacions entre el carrer i les plantes baixes. Al mateix temps es prioritza l’aprofitament d’elements existents al lloc o oblidats en magatzems municipals. Aquest catàleg contempla l’arbrat caducifoli que acompanya les façanes, la il•luminació del carrer des del perímetre o des dels interiors –amb la col•laboració de Simon Group i la intervenció de l’artista visual Quim Domene–, l’adaptació d’obertures cegues com a fornícules per a l’exposició d’escultures de l’Escola d’Art i la reforma d’aparadors –fusteria, rètols, tendals i sistemes expositius– per dotar-los de la màxima transparència i relació amb el carrer.
Durant els nou mesos que dura l’obra s’estableix a la plaça “l’oficina del Carme”, on es cuina la reactivació de l’espai. Aquest és el punt de trobada entre veïns, comerciants, propietaris i tècnics, que adopten també el paper de facilitadors, gestors i mediadors. La divisió del projecte en fases permet ajustar-lo a les necessitats detectades.
Situació
Plaça del Carme. 17800 Olot
42.183204, 2.492156
Equip
Clàudia Calvet, Xevi Rodeja
Intervenció artística fanals Simon Kuma
Quim Domene, amb la col·laboració especial de Simon Group
Càlcul estructural
Miquel Capdevila
Projecte d’instal·lacions l’Artiga
Protir Enginyers
Estudi luminotècnic
Grupo Noria
Agraïments
Sòcies de la cooperativa l’Artiga, Xevi Pujol (assessorament vegetació), Museu de la Garrotxa, Serveis tècnics de l’Ajuntament d’Olot, Dinàmig i Sigma, Pla d’ocupació local, Consell de barri del Nucli Antic, veïns i comerciants de la plaça, Salvi Capellà, Joan Mallart
Promotor
Ajuntament d’Olot, L’Artiga Coop, Escola d’Art d’Olot
Constructor
Construccions Pere Boada, Grederes 2.0, Trasplantaments Sant Iscle, obra civil i jardineria
Elèctric Jomi, Montolivet Instal·lacions, Grau Sistemes Tèrmics, instal·lacions
Plantalech, Serralleria Jordi Cullet, serralleria
Fusteria Esfèric, Fusteria Esteve Baqué, Fusteria Jordi, fusteria
Soy & Soy, pintura
Rètols Mateu, RetMiq, retolació
Magatzems Olot, Collell protecció solar, equipament tèxtil
Viguet Canal, Fiosa, Reine, Codispe, FV Seguretat, equipament comercial
Imatges
José Hevia, Roger Serrat-Calvó (7/19)
Superfície
1.750 m²
Dates projecte i obra
2020 – 2021 / 2021
Reconeixements
2022. Premi Biennal Iberoamericana d’Arquitectura i Urbanisme
2022. Premi FAD i Premi FAD de l’Opinió
2022. Finalista Premis Arquitectura del CSCAE
2022. Selecció Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà
2022. Selecció Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Amb el suport d’Institut Ramon Llull
Can Sau. Escenografia d’urgència
Consolidació i adequació d’una mitgera al nucli antic. Olot, 2019
Amb Quim Domene, artista visual
Els enderrocs es repeteixen al barri vell d’Olot. La meitat de can Sau, tangent al santuari del Tura, estava afectada per alineació de vial. El solar restant, presidit per una mitgera i quatre contraforts escalonats, queda buit. És edificable, però no hi ha cap gestió a la vista. Davant diferents motius, les mateixes conseqüències: solars abandonats, pèrdua d’urbanitat, desfiguració del carrer, destrucció del paisatge ordinari.
Davant la sol·licitud d’un projecte de paviment, i un contracte en curs per a un envà pluvial de planxa metàl·lica, es replanteja l’encàrrec. És urgent destinar els recursos en el pla vertical per dotar d’urbanitat l’espai, a part de garantir l’estanqueïtat de la mitgera. A la ciutat compacta, les façanes assumeixen la responsabilitat de donar forma i caràcter al carrer.
Amb maó calat, es construeix una escenografia d’urgència que completa el que insinuen els contraforts, deixant veure al fons les empremtes de l’activitat domèstica marcades a la mitgera. Una construcció de tres voltes i quatre nínxols s’ofereix a l’espai públic com una façana porosa, acompanyada d’una mínima graderia. És una estructura inacabada i apropiable. L’artista visual Quim Domene intervé a posteriori als nínxols, amb elements al·legòrics a la història del barri.
L’església del Tura, confinada entre carrers estrets, guanya ara un espai públic lateral, on presideix la porta tapiada de l’antic temple romànic del segle XV.
Situació
Can Sau. Valls Nous, 1. 17800 Olot
42.182175, 2.491457
Coautoria
Quim Domene
Equip
Clàudia Calvet, Xevi Rodeja, Sara Palmada, Sergi Jiménez
Càlcul estructural
Amaia López
Intervenció artística
Quim Domene
Promotor
Ajuntament d’Olot
Constructor
Construo Construccions Generals, Tallers Casoal, Construccions Martí Canal, Cristalleries Olot
Imatges
José Hevia, Roger Serrat-Calvó (11/19), Esteve Moner, 1904 – Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Col·lecció d’imatges de Josep Ma. Dou Camps (4/19)
Vídeo
Un Parell d’Arquitectes, Martí Pellicer. Col·laboració especial dels actors de Projecte T
Superfície
113 m²
Dates projecte i obra
2018 / 2018 – 2019
Reconeixements
2021. Premi Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme
2020. Premi d’Arquitectura de les Comarques de Girona
2018. Premi Living Places – Simon Architecture Prize
2021. Segon premi El Temps de les Arts
2021. Premi bronze Fritz Höger Award for Brick Architecture
2021. Finalista AR Emerging Architecture Awards
2021. Finalista Architectural Heritage Intervention Prize
2021. Finalista Gubbio Prize
2021. Finalista International Urban Project Award
2021. Selecció Premis Catalunya Construcció
2021. Selecció Premi Internacional de Paisaje Rosa Barba Prize
Fontada
Fonts de Sant Roc, Olot, 2020
Amb Clàudia Calvet i Xevi Rodeja
Tres terrasses de pedra volcànica i les corresponents fileres de plàtans configuren el millor espai públic d’Olot: les fonts de Sant Roc. És un lloc humit, ombrívol i fresc, acompanyat pel riu i la remor de l’aigua. Resol fantàsticament la trobada de trama urbana amb l’entorn natural i, paradoxalment, es tracta d’una infraestructura que ha donat resposta a la captació d’aigua, als ponts i al tren.
Aquest tipus de paratges canvia depenent de si es visita sol o en grup. Són espais oberts a la naturalesa amb el resguard d’una certa urbanitat, fet que els fa apropiats per al passeig íntim i contemplatiu. Al mateix temps, permeten acollir celebracions multitudinàries al voltant de la font -fontades- com festes populars, menjars o concerts. Santiago Rusiñol i Ramon Casas il·lustren aquesta dualitat en pintures coetànies.
Convidats per Lluèrnia –festival de la llum i el foc-, escollim aquest espai per posar en valor el seu paper cívic. Cent cinquanta bombetes i els seus cables dibuixen un llum de saló, de 8m d’alçària i 8m de diàmetre, estructurat en tres anelles. Es suspèn a 3,5m del terra, coronant un eixamplament semicircular presidit per la font principal i una fila d’arbres esvelts. Tots els components són reutilitzables i els difusors -cons per a maquinària tèxtil- són reciclats.
La làmpada reconeix el doble caràcter del paratge: l’engalana celebrant el seu paper com a estança comunitària de la ciutat, al mateix temps que construeix una atmosfera propicia per al passeig introspectiu. Durant les llargues nits d’hivern i pandèmia de 2020, la llum, com un imant, va convidar als ciutadans a redescobrir aquest lloc públic únic. I no únicament descobrir; a l’aixopluc de la làmpada, les fonts han tornat a esdevenir l’escenari de moltes activitats espontànies. Per petició popular, la instal·lació va seguir en funcionament tres mesos més.
Situació
Fonts de Sant Roc. 17800 Olot
42.173772, 2.473583
Coautoria
Clàudia Calvet, Xevi Rodeja
Càlcul estructural
Blázquez Guanter
Promotor
Lluèrnia Associació Cultural
Constructor
Materials i Transports Coll, Narcís Salgueda Soy
Agraïments
Aniol Coll, Salvi Capellà, Casa Sol
Artistes acte inaugural
Anaïs Masllorens (mezzosoprano), Marc Romero (pianista)
Imatges
José Hevia, Roger Serrat-Calvó (4/19, 12/19). Ramon Casas. Sardanes a les fonts de Sant Roc d’Olot, 1901-02 (2/19), Santiago Rusiñol. Font de Sant Roc, 1888 (3/19), Instagram (13/19)
Video
Mariona Comellas, Marc Planagumà
Dates projecte i obra
Instal·lació efímera per a Lluèrnia, 10/2020 – 02/2021
Itinerància
Llum BCN, Barcelona, 11/2021
Jardins de Llum, Manresa, 02/2022
LumLab, Sant Feliu de Guíxols, 04/2022
Gau Zuria, Bilbao, 06/2022
Reconeixements
2021. Premi FAD de l’Opinió i finalista Premis FAD
2022. Premi d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Gruta
Transformació d’una ruïna en un jardí romàntic. La Vall de Bianya, 2021
La masia benestant combina esplèndidament la construcció, aferrada al lloc, amb la decoració. El seu caràcter respon a la coexistència de l’esquelet rude amb acabats fràgils i delicats. Aquest equilibri també es manifesta a l’exterior: l’era, els horts i els camps de conreu, es complementen amb pèrgoles, fonts i jardins.
El conjunt que formen la font i la bassa del mas Sobeies, situats a la part alta de la finca, són un bon exemple d’aquesta dualitat. Constituïa l’espina dorsal del sistema de subministrament d’aigua a la casa i a l’horta, al mateix temps que configurava, juntament amb la capella, l’indret de les celebracions. La bassa també dóna fe dels canvis soferts en l’ús de la casa. Primer transformant-se amb piscina en el moment en què la masia s’usa com a segona residència. Després, quedant colonitzada per les plantes quan la casa s’abandona.
En motiu de l’activitat cultural El Pícnic, la intervenció Gruta configura un nou estadi en l’evolució de la bassa, deixant llegir les etapes anteriors. L’artefacte es transforma en l’estany d’un jardí romàntic. S’afegeix una escultura enmig de l’aigua, allà on les plantes dibuixen una mena de gruta, i es pinta de daurat l’escala de la piscina situada a la diagonal oposada. Una bombeta il·lumina suaument l’escultura i la concavitat que l’acull.
Situació
Mas Sobeies. 17858 La Vall de Bianya
42.208127, 2.474605
Equip
Clàudia Calvet
Promotor
Binari Associació Cultural
Constructor
David Construccions i Restauracions, Narcís Salgueda
Agraïments
Escola d’Art d’Olot
Imatges
Roger Serrat-Calvó, Carl Wilhelm Kolbe. Auch ich war in Arkadien, 1801 (4/6)
Dates projecte i obra
Instal·lació efímera per l’activitat cultural El Pícnic, 26/06/2021
Àgora
Edifici de serveis a la ciutat esportiva del Morrot. Olot, 2017
Una plaça quadrada, definida per dues porxades i oberta als camps de futbol. Aquest és el centre de la “ciutat esportiva” del Morrot a Olot. És també la resposta a les contrarietats entre l’ús i l’emplaçament: un polígon industrial i amb un carrer d’accés gairebé sense voreres.
La plaça connecta visualment amb els fets geogràfics naturals, el perfil de l’Alta Garrotxa i Santa Magdalena. Al mateix temps, s’aparta de les fàbriques i del carrer transitat per camions. El conjunt s’assenta sobre una plataforma horitzontal. Una interrupció en aquest basament dóna inici a un recorregut d’entrada complex i gradual: cancell, escales i rampa, porxo a tres alçades, per desembocar de forma tangencial a l’espai central.
Els pavellons són bessons però no són iguals. Comparteixen perfil i porxades, però mantenen diferències derivades de la posició i l’ús: un es destina a vestidors i l’altre a recepció, cafeteria i serveis. El volum escalonat respon a les proporcions de la plaça, del basament i a l’organització interna.
Tot és estructura. Atenent a l’ajustat pressupost, s’inverteix en allò més transcendent: l’activació d’un lloc comú, el volum generós dels espais interiors i l’entrada de llum natural. En aquest sentit, la construcció amb murs portants de bloc de morter és senzilla i fàcil execució. La seva lògica interna defineix la cal·ligrafia de l’obra i pauta la mida de les estances.
La parella de pavellons que es miren vesteix un escenari per a cultivar un dels valors més preuats de l’esport de base: la sociabilització.
Situació
Carrer de França, 30-32. 17800 Olot
42.191038, 2.482055
Equip
Xevi Rodeja, Jordi Moret
Paula Alejandro, Mariona Planiol, Thommy Parra, Sara Palmada, Sergi Jiménez
Aparelladors
Jesús Bassols, Albert Casademont (Colomer-Rifà)
Càlcul estructural
Blázquez Guanter, CODIestudi
Projecte d’instal·lacions
Serveis d’Enginyeria Sobirana Parés
Promotor
Ajuntament d’Olot
Constructor
Argón Informàtica
Imatges
José Hevia
Vídeo
Pep Sau, Job Ramos
Superfície
865 m² pavellons + 1.220 m² exteriors
Dates projecte i obra
2016 / 2016 – 2017
Reconeixements
2018. Premi Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme
2018. Finalista Living Places – Simon Architecture Prize
2018. Finalista Premis Ceràmica
2018. Menció Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
2021. Selecció BigMat International Architecture Award
2019. Selecció Biennal Internacional d’Arquitectura de São Paulo
2019. Selecció Biennal Iberoamericana d’Arquitectura i Urbanisme
2018. Selecció Premis FAD
Amb el suport d’Institut Ramon Llull, Acción Cultural Española
Vestir la plaça
Domesticar l’estança comunitària. Olot, 2015
El caràcter de l’espai públic condiciona l’apropiació que en fem els ciutadans. Lluint un nou vestit, la plaça de Sant Miquel d’Olot adopta un tint domèstic, induint a percebre-la com a l’estança comunitària del barri. Amb el mínim cost, s’estableixen les bases perquè esdevingui de nou el centre de la vida social, un espai de relació inclusiu per a tots els veïns.
Aplicant una capa selectiva de pintura, la intervenció llegeix i posa en valor la qualitat espacial, la geometria i els sistemes constructius de l’arquitectura de la plaça. Coronaments, estampats i catifes atorguen lleugeresa, lluminositat i color a les parets de bloc de morter, partint de la mateixa modulació i reforçant la naturalesa tèxtil del suport.
Els motius geomètrics evoquen el camp domèstic i també aquells actes que identifiquen el barri, com la desfilada de vestits de paper, el ball de faràndula o els concerts a l’envelat. L’actuació reforça la singularitat de cada àmbit, però per sobre de tot, propicia un taló de fons capaç d’acollir amb confort a un ventall més variat d’activitats i d’usuaris, incloent el joc.
El projecte defineix i desenvolupa una de les accions acordades en el Pla integrat de rehabilitació urbana, fruit del procés participatiu liderat per Paisaje Transversal. Com la sal potencia el gust del guisat, la justa mesura de pintura reforça la identitat i el caràcter integrador de la plaça, i per extensió del barri.
Situació
Plaça de Sant Miquel. 17800 Olot
42.187534, 2.495525
Equip
Jordi Moret, Jordi Collell, Ramon Heras
Promotor
Ajuntament d’Olot
Constructor
Soy & Soy
Imatges
Roger Serrat-Calvó, La Comarca d’Olot (1, 16/21), Emili Pujol – Arxiu Comarcal de la Garrotxa, Fons Emili Pujol Planagumà (7, 15/21)
Vídeo
Un Parell d’Arquitectes, Imma Serra
Superfície
4.235 m²
Dates projecte i obra
2015 / 2015
Reconeixements
2016. Premi AJAC
2016. Finalista Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà
2016. Finalista Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
2016. Finalista Living Places – Simon Architecture Prize
2016. Selecció Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba