Lluna plena
Habitació exterior per a una casa dels anys cinquanta. Olot, 2016

Les cases barates
El grup Sant Pere Màrtir és una promoció d’habitatge públic, construïda als anys cinquanta sobre el vessant d’un con volcànic a Olot. Urbanització i edificis parteixen d’un projecte unitari i estan íntimament entrellaçats per adaptar-se al terreny en desnivell. La precarietat econòmica de la postguerra aguditza l’enginy dels arquitectes Ignasi Bosch i Joaquim Maria Masramon, els qui recorren a fulles de maó buit per a resoldre la majoria d’elements constructius i estructurals.

El sol
Una habitació exterior estén el programa domèstic d’una casa ombrívola, asseguda a la cara nord d’un volcà. La nova estança excavada té una planta rectangular, de la mateixa mida que la sala. Una parra l’acabarà cobrint i com qualsevol habitació té portes i finestres. La principal dóna a un pati semicircular amb una bassa; és una obertura al cel, al sol i a la lluna; és un pati del pati. Aquesta formalització eixampla l’espai entre la casa i la muntanya, triplicant les hores que el sol banya les peces principals.

La lluna
Un braç corbat sosté un llum esfèric de 40cm que pivota sobre l’estança exterior. Dins la finestra posa en tensió el límit entre els dos espais i fa que pati semicircular actuï de gran làmpada per reflexió. A mig recorregut, al centre de la peça, acompanya l’activitat al voltant de la taula. Situada contra la paret, la semiesfera sortint dóna una il·luminació general i ressalta la textura de l’escardejat, característic de les cases del barri de cases barates dels anys cinquanta.

Situació
17800 Olot

Equip
Jordi Moret, Dídac Franco, Jordi Collell

Càlcul estructural
Miquel Capdevila

Aparellador
Dani Sánchez

Constructor
Construccions Sala Les Preses, Tallers Casoal

Imatges
José Hevia (1,4,5/15), Roger Serrat-Calvó (3,6,7/15)

Vídeo
Un Parell d’Arquitectes

Superfície
97 m²

Dates projecte i obra
2013 – 2014 / 2014 – 2015

Reconeixements
2016. Premi Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
2015. Menció especial Lamp Lighting Solutions Awards
2016. Finalista AR Emerging Architecture Awards
2016. Finalista Living Places – Simon Architecture Prize
2016. Tercer premi Darc Awards
2017. Selecció Premi d’Arquitectura Ascensors Enor
2016. Selecció Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba

Casa entre pal·lis
Habitatge unifamiliar aïllat. Vilablareix, 2020

Una casa de dues plantes emmotllada entre dos pal·lis. Aquesta és la resposta al conflicte habitual entre un desig –gaudir dels atributs espacials d’un habitatge aïllat- i el planejament –parcel·les petites i separació mínima a llindar de 3m-. La possibilitat d’instal·lar elements lleugers a l’espai no edificable és la bretxa de l’ordenança que serà motor de projecte.

La geometria de la planta allibera dues sales exteriors d’uns 40m², que incorporen la separació obligatòria. Una peça media entre el carrer, l’entrada i la cuina, funcionant com a vestíbul, aparcament o lloc de celebracions informals. L’altra, com a sala intermèdia que permet estendre amb resguard l’activitat de la sala a l’exterior.

Són espais configurats per una estructura metàl·lica amb tendals replegables, que milloren el comportament climàtic de l’edifici. Davant una estructura lleugera, la casa és compacta, de murs de càrrega. Es repeteix un únic format de finestra perfectible, a excepció de les corredisses que maximitzen l’obertura de la planta baixa.

L’escala, disposada en diagonal al centre, organitza la casa en dos cossos capicuats en C. Cada part abraça un pal·li amb una façana aixamfranada. La majoria de finestres s’obren aquí, permetent una visió en diagonal que dóna profunditat visual i resguard dels veïns. La geometria i disposició de les obertures permet gaudir de diferents tipus de llum en una mateixa habitació i veure la pròpia casa a través de les finestres.

Situació
17180 Vilablareix

Equip
Xevi Rodeja, Clàudia Calvet
Thommy Parra, Sara Palmada, Sergi Jiménez

Càlcul estructural
Blázquez Guanter

Enginyeria
Jordi Comino

Aparellador
Jesús Bassols (Gespromat)

Project Management
Cercle Gespromat

Constructor
David Construccions i Restauracions

Imatges
José Hevia

Superfície
201 m² + 83 m² pal•lis

Dates projecte i obra
2017 / 2018 – 2020

Reconeixements
2021. Selecció Premis FAD

Dues cases en una
Habitatge unifamiliar entre mitgeres. Llagostera, 2018

El programa domèstic d’aquesta casa entre mitgeres es desenvolupa en una sola planta de 12 x 15 m, situada mitja planta per sobre la cota del terreny. La terrassa d’accés i el jardí medien entre la casa i l’espai públic.

Aquesta peça queda suspesa sobre un espai semisoterrat de les mateixes dimensions. És una gran sala rectangular d’ús polivalent, de caràcter infraestructural i definida per murs de formigó armat. S’obre pels extrems a l’exterior, enllaçant amb plans inclinats el carrer amb el jardí. Els portals envidrats proveeixen llum natural i permeten convertir-la en un gran porxo a l’estiu.

A sobre s’hi basteix la casa amb peces de formigó prefabricat, que a mode de grans jàsseres salven la llum del basament. Per optimitzar els costos de construcció, els panells es presenten a l’interior sense revestiment, amb un acabat polit tipus terratzo. Un sistema de sòcols, cantoneres i frisos de fusta són la resposta a resoldre la junta correctament, atorgant al conjunt un caràcter domèstic.

La planta pot llegir-se com un conjunt de quatre files d’habitacions iguals dislocades. El gran espai buit central, a cavall de dues crugies, n’és l’excepció; subverteix la lògica de les crugies entre jàsseres, emfasitzant la presència dels diafragmes estructurals. Aquesta sala interior està connectada a quatre peces menors que la rodegen. Li aporten llum natural de diferents orientacions, acomoden activitats complementàries i articulen les estances restants.

Situació
17240 Llagostera

Equip
Jordi Moret, Xevi Rodeja, Clàudia Calvet
Eva Casadevall, Dídac Franco, Ramon Heras, Paula Alejandro, Jordi Collell, Thommy Parra, Sara Palmada

Càlcul estructural
Miquel Capdevila

Aparellador
Jesús Bassols

Constructor
Construccions Josep Sais, Prefabricats Planas, Fusteria J. Carlos

Imatges
José Hevia

Superfície
180 + 180 m²

Dates projecte i obra
2013 – 2015 / 2016 – 2018

Reconeixements
2019. Premi d’Arquitectura de les Comarques de Girona

La casa closca de Marunys
Habitatge unifamiliar aïllat. Sant Joan les Fonts, 2016

L’edifici, d’aparença massiva, corona un promontori a la vora del teixit urbà, completant la fisiografia del lloc. L’entrada, presidida per una placeta i un pedrís reconeix el punt més alt, just on convergeixen dos camins. Partint d’una hipotètica casa rectangular, amb coberta a dues aigües i d’estructura de voltes paral·leles, el volum s’aixamfrana per resseguir el camí i abraçar el jardí.

Manté una posició de bis a bis amb el mas Marunys. Les respectives cares estretes es miren franquejant el camí. La nova construcció també estén vincles amb la tradició constructiva local, recordant l’estratègia d’implantació, el sistema estructural i la volumetria de la masia.

El conjunt està concebut amb estructures laminars que adopten inèrcia per la forma, a partir d’operacions de plegat i corbat. La concavitat de sostres i parets acompanya l’activitat interior, diferenciant àmbits i racons en una planta baixa concebuda com a un espai fluid.

El sostre i els envans són responsables de vestir un estoig refinat per a l’interior, en contrast amb el caràcter auster del formigó encofrat amb llata de pi. El patró de la volta i l’enllistonat de les parets remeten al tèxtil, als estampats, en definitiva a l’escena domèstica. Acullen, donen confort i són sensibles a la variació lumínica i cromàtica, reverberant en funció de les condicions de l’entorn.

Situació
17857 Sant Joan les Fonts

Equip
Jordi Moret, Xevi Rodeja, Aina Roca
Adrià Masó, Laura Plana, Francesc Baqué, Dídac Franco, Jordi Collell, Paula Alejandro, Thommy Parra, Sergi Jiménez

Càlcul estructural
Miquel Capdevila

Aparellador
Jesús Bassols

Constructor
Cros Encofrats, Jaume Coma Nogué, Plantalech, Daniel Faja Grabolosa, Mobles Iglesias

Imatges
Pep Sau

Superfície
312 m²

Dates projecte i obra
2010 – 2012 / 2012 – 2016

Reconeixements
2018. Premi Palmarés Architecture Aluminium Technal

Terrasses
Reforma d’una casa de poble com a extensió de la veïna. Sant Esteve d’en Bas, 2019

Dos forjats cusen les cases de can Man i can Central a Sant Esteve d’en Bas. La primera és la residència de vacances de dues famílies que disposen d’una planta cadascuna. La segona representa l’oportunitat d’ampliar l’espai domèstic, dotant-lo d’estances més connectades a l’aire lliure.

Les dues crugies de can Central corresponen a la casa originària i a un pati progressivament edificat. S’imposa el buidat d’aquesta segona per revertir el deteriorament de les condicions d’habitabilitat. L’espai alliberat entre les cases es forja parcialment amb tres nivells de terrasses. Per un extrem s’obren a sud-oest de forma escalonada, per l’altre s’enretiren de la façana per deixar un pati d’accés.

El conjunt de terrasses-pati és el dispositiu que garanteix il·luminació natural i ventilació creuada a can Central, millorant al mateix temps la de can Man. Uns tancaments plegables permeten transformar-les en porxo o galeria en funció de l’època de l’any. Són peces polivalents que constitueixen ara el centre de gravetat de cadascun dels habitatges. La terrassa superior és compartida i disposa de dos accessos independents.

L’interior de la casa reformada s’organitza en tres bandes. Primer un espai principal paral·lel a la terrassa. L’acompanya un retaule format per una successió de nínxols, un fons porós que acomoda mobles i espais de servei. Finalment, darrere seu, s’hi situa l’escala longitudinal que estén l’habitatge inferior a l’última planta.

Situació
17176 Sant Esteve d’en Bas

Equip
Xevi Rodeja, Clàudia Calvet, Aina Roca
Paula Alejandro, Sergi Jiménez, Sara Palmada, Thommy Parra, Mariona Planiol

Càlcul estructural
Blázquez Guanter

Aparellador
Jesús Bassols

Estudi energètic
Espai Zero

Constructor
Construccions i Restauracions Joan Pujol Serrat, Fusteria Barcons, Metàl·lics Ferrer de Joanetes, Projectes i millores tècniques, Soy&Soy

Imatges
José Hevia

Superfície
203 m²

Dates projecte i obra
2015 – 2017 / 2017 – 2019

Reconeixements
2020. Finalista Premis Catalunya Construcció
2020. Selecció Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

Tres finestres i una escala
Reforma d’un pis de la bombolla immobiliària. Olot, 2018

Un front amb tres obertures repetides, d’ampit baix i orientades a ponent; una escala de tram recte encarada a la finestra del mig. Aquests elements prenen valor i estructuren l’esponjament d’un pis dúplex per a una parella. És un habitatge molt fragmentat i amb peces massa estretes.

S’incorpora una tarima al llarg de la façana, elevada dos graons del terra, que posa en relació les finestres i l’escala. Forma una bancada per seure a la llum, eixampla el pas entre la façana i l’escala i conforma un menjadoret íntim. L’escala permet recolzar la cuina reubicada per un costat. Per l’altra banda s’obre a l’estança principal, una sala generosa de 4 x 4m. L’acoten una sèrie de diafragmes, com una llinda graonada, un sòcol o la mateixa tarima. Aquests dispositius graduen la jerarquia respecte la resta d’espais domèstics i contribueixen a la profunditat visual. Un lleuger ajust de les habitacions de la planta superior permet configurar un vestíbul-vestidor d’arribada d’escala, banyat amb llum natural.

La tarima es construeix amb tauler OSB perquè és lleuger, econòmic i no necessita acabat. Aquest material s’estén a la resta de paviments de les estances principals. De la necessitat de resoldre l’acabat i la resistència del cantell del tauler, en sorgeixen els detalls decoratius en melamina negre i llautó.

Situació
17800 Olot

Equip
Xevi Rodeja, Míriam Soler, Clàudia Calvet
Thommy Parra, Sara Palmada, Sergi Jiménez

Constructor
Construccions J. Pallàs, Fusteria Jordi

Imatges
José Hevia

Superfície
85 m²

Dates projecte i obra
2018 / 2018

Reconeixements
2019. Selecció Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

Sales a través
Reforma d’un pis dels anys setanta. Olot, 2014

Desjerarquitzar la casa

Sis noves obertures travessen els murs de càrrega i modifiquen la distribució de l’habitatge pautada per la lògica estructural de l’edifici. Reorganitzen les sales per tal d’afavorir l’entrada de llum natural cap a les peces més interiors i millorar-ne la seva qualitat espacial. Els nous eixos visuals generats desjerarquitzen la relació entre les estances, més diàfanes i permeables, alhora que accentuen la seva continuïtat a través dels nous diafragmes. D’aquesta manera, s’emmarquen i es dignifiquen cadascuna de les escenes quotidianes de la casa: el cuinar, el menjar, el dormir i l’estar.

Els àmbits que ocupen aquestes activitats es tracten de manera singular introduint nous elements que milloren i qualifiquen el seu ús. Així doncs, l’àrea del menjador es defineix per un paviment basat en un mosaic de marbre i un taló de fons de columnetes i cortines que filtra la mirada des del distribuïdor. La cuina es racionalitza i s’obre a l’exterior mitjançant un balconet. La sala d’estar ocupa l’espai de la tribuna vidriada i l’habitació gaudeix de la llar de foc com a fita visual.

La reforma vol sumar, reconeix els elements que han configurat l’anterior distribució, no els nega ni els elimina, se’ls apropia, reaprofita allò existent per integrar-los a la nova i posar-los en valor. Així, els obsolets passos de porta, requalificats com a nou mobiliari, adopten el rol de prestatgeries, biblioteques o armaris per a productes de neteja; les fulles de porta esdevenen finestres o porticons.

Situació
17800 Olot

Equip
Adrià Masó, Jordi Collell

Constructor
Jaume Coma Nogué, Daniel Faja Grabolosa

Imatges
José Hevia

Superfície
101 m²

Dates projecte i obra
2012 – 2013 / 2014

Reconeixements
2015. Finalista Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

Peces, portes i finestres
Reforma d’un pis dels anys trenta. Olot, 2012

Reparar una casa per entrar-hi a viure. Quatre peces de mida semblant, sostres alts, terres de mosaic, galeria assolellada, terrassa i porxo, pati amb palmera. Un piset deshabitat, poc modificat des que l’arquitecte racionalista Bartomeu Agustí el va construir l’any 1936.

La intervenció es basa en efectuar petits ajustos, molt econòmics. Aquests recursos es destinen a la renovació necessària de les instal·lacions, però sobretot en introduir petites millores a la distribució, tot mantenint el caràcter dels espais. Cal ampliar les possibilitats d’ús de cada estança, considerant que la casa no és una foto fixa d’una família en un moment determinat; el destí de les peces canviarà en funció de les necessitats dels inquilins.

Un bon mecanisme per a garantir la flexibilitat de l’espai domèstic és una organització basada en un conjunt d’habitacions de caràcter indeterminat i mides semblants. Tan important com les estances són les relacions que s’estableixen entre elles. És per això que aquí s’opera augmentant i manipulant els passos entre sales.

Obrint una finestra d’ampit baix o canviant la configuració d’una porta s’intensifica el vincle entre habitacions sense renunciar a la capacitat d’independitzar-les. Eixamplant el pas entre dos espais minúsculs es reorganitza la cuina perquè hi càpiga una taula. Equipant el bany amb un armari s’allotgen les instal·lacions i s’obté una mampara escamotejable.

Els espais exteriors es qualifiquen com a habitacions. Afegint una estructura tubular per fixar tendals i cortines a la terrassa que regulin la privacitat i la radiació solar; rebaixant el paviment del porxo fins a passar-hi dret; adaptant com a pedrís el desnivell amb el jardí.

La casa és a punt per entrar-hi a viure!

Situació
17800 Olot

Equip
Jordi Moret
Adrià Masó

Constructor
Jaume Coma Nogué, Fusteria Jordi, Daniel Faja i Grabolosa, Germans Badosa

Imatges
Espai Androna

Superfície
90 m²

Dates projecte i obra
2009 – 2010 / 2010 – 2012

Reconeixements
2013. Selecció Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme
2013. Selecció Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme

Radiador de llum
Oficina comercial AgriEnergia. Banyoles, 2016
Amb Jesús Bassols

La companyia elèctrica AgriEnergia s’apropa al ciutadà obrint una oficina d’atenció al client en un local en cantonada sobre la via principal de Banyoles. Una mampara-làmpada i el canvi de lloc de l’accés articulen la intervenció.

Sobre la diagonal del local s’hi instal·la un radiador lluminós, de geometria ondulada, que reconeix la cantonada i separa l’oficina en dos àmbits: un d’atenció al públic i un altre de despatxos i dependències privades. Després de reconèixer vagament el local des de l’exterior, el visitant accedeix per una porta encarada a l’avinguda principal i a cota de l’interior. Des d’aquí l’espai s’eixampla successivament, acomodant un àmbit per a cadascun dels taulells que es despleguen des del sòcol de la mampara. En paral•lel, cada convexitat defineix una sala a la banda interior.

Unes llunes planes, disposades seguint la traça de la mampara i en perpendicular, configuren aquest radiador lluminós. Les lames tenen el paper d’empresonar i multiplicar la llum, convertint-la en l’atmosfera del local. La repetició i la curvatura li donen una visió vibrant que contribueix a desmaterialitzar el vidre. La mampara és, de fet, una gran làmpada que actua com a reclam del local, coronada per uns motius daurats que la fixen al sostre. El conjunt celebra l’episodi clau de la integració de l’energia elèctrica a l’arquitectura dels anys vint. Al mateix temps fa explícita una de les formes que pren el producte que es despatxa en aquesta oficina: la llum.

Situació
Avinguda dels Països Catalans, 140. 17820 Banyoles

Coautoria
Jesús Bassols

Equip
Xevi Rodeja, Aina Roca
Thommy Parra

Aparellador
Jesús Bassols

Enginyeria
Anna Maria Comas (Enteq)

Promotor
AgriEnergia

Constructor
Construccions Xavier Muriscot, Alumilux & Metall-lux, Insbosch

Imatges
José Hevia

Superfície
207 m²

Dates projecte i obra
2016 / 2016

Reconeixements
2017. Premi d’Arquitectura de les Comarques de Girona
2017. Selecció Lamp Lighting Solutions Awards

Can Jeroni
Reforma i ampliació d’un hostal. Beget, 2005

El restaurant Can Jeroni reempren l’activitat d’un dels antics hostals del poble de Beget. Ocupa una casa en cantonada entre el carrer principal i la riera de Beget. En diferents fases, s’amplia el negoci cap a la casa del costat, establint-hi un nou accés, i es restaura el menjador antic.

En una primera intervenció s’adequa una sala a la finca veïna. És un espai interior i en semisoterrani, caracteritzat per l’excavació de la penya, l’estructura ritmada del sostre de bigues de fusta i la interacció de la llum. El forjat se situa a una alçada d’uns cinc metres amb excepció de l’última crugia que es plega per encaminar l’única entrada de llum natural al fons de la sala. La intervenció treballa amb una doble escala que magnifica el volum i a la vegada acomoda a l’usuari.

A continuació s’habilita un nou accés que respon a un projecte global per adaptar les dues plantes superiors a hotel i resoldre algunes mancances com ara la falta d’una recepció, la posició dels banys o l’accessibilitat. D’aquesta manera es pot conservar l’antiga entrada a l’hostal sense alteracions. Aquest vestíbul es configura per l’encontre de tres cantonades que acullen serveis. Conformen un espai que vincula els menjadors i el futur hotel amb l’exterior, caracteritzat per un front de porticons.

Finalment, s’aborda la restauració de la sala principal i el menjador de la llar de foc de l’establiment històric, amb l’addició d’un celler.

Situació
Carrer Bellaire, 17 i 19. 17867 Beget
42.3207040, 2.4808328

Equip
Jordi Moret
Eva Casadevall, Adrià Masó

Càlcul estructural
Miquel Capdevila

Aparellador
Ramon Soler

Promotor
Restaurant Can Jeroni

Constructor
Construccions Salt del Sallent, Construccions Beget, Instal•lacions Viñeta, Fusteria Jordi, Taller Joa, Rètols i pintura Planella

Imatges
Pep Callís (7-11/14), Espai Androna (1-6/14)

Superfície
235 m²

Dates projecte i obra
En tres fases: 2004 – 2007 / 2005 – 2011

Reconeixements
2011. Selecció Materia sensible: jóvenes arquitectos catalanes
2010. Finalista Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
2005. Premi d’Arquitectura de les Comarques de Girona