Bon dia, Carme!
Reactivació de la plaça del Carme. Olot, 2021

Entre el carrer i la planta baixa

El comerç forma part indissoluble del carrer. Millorar la vitalitat, el confort i la seguretat de l’espai públic passa per incentivar l’ocupació de locals tancats i accentuar la relació a través dels aparadors. Aquesta és la tasca que es desenvolupa a peu de carrer en el projecte Bon dia, Carme!. En un any s’obren 1000m² comercials i s’activen 120m de façana en una única plaça del nucli antic d’Olot.

Els canvis en el model de consum han portat el centre de moltes ciutats a un marcat declivi comercial. Partint de la premissa que l’activitat i el caràcter del carrer depenen de les façanes i del que passi darrere seu, la regeneració urbana d’aquests espais comporta inevitablement la mobilització del parc de plantes baixes buides o opaques. Aquesta relació s’estableix a través dels aparadors, amb les seves extensions cap enfora amb tendals i vetlladors i cap endins amb el producte exposat.

Convé doncs difuminar la frontera entre allò públic i allò privat, des del punt de vista físic i, especialment, des del punt de vista de la gestió urbana. Així parteix el projecte Bon dia, Carme!, que aglutina i acompanya una il·lusió col·lectiva: la reactivació de la plaça del Carme al centre d’Olot. Replanteja el projecte d’urbanització tradicional, prioritzant la inversió a les plantes baixes i engloba, també, l’obertura de l’Escola d’Art a la ciutat i l’adaptació d’un antic edifici industrial per a la cooperativa de consum l’Artiga. És un projecte de projectes, amb 3 promotors i 8 comerciants implicats.

S’aborda des de l’acupuntura, com un catàleg d’accions que donen complexitat i profunditat a les relacions entre el carrer i les plantes baixes. Al mateix temps es prioritza l’aprofitament d’elements existents al lloc o oblidats en magatzems municipals. Aquest catàleg contempla l’arbrat caducifoli que acompanya les façanes, la il•luminació del carrer des del perímetre o des dels interiors –amb la col•laboració de Simon Group i la intervenció de l’artista visual Quim Domene–, l’adaptació d’obertures cegues com a fornícules per a l’exposició d’escultures de l’Escola d’Art i la reforma d’aparadors –fusteria, rètols, tendals i sistemes expositius– per dotar-los de la màxima transparència i relació amb el carrer.

Durant els nou mesos que dura l’obra s’estableix a la plaça “l’oficina del Carme”, on es cuina la reactivació de l’espai. Aquest és el punt de trobada entre veïns, comerciants, propietaris i tècnics, que adopten també el paper de facilitadors, gestors i mediadors. La divisió del projecte en fases permet ajustar-lo a les necessitats detectades.

Situació
Plaça del Carme. 17800 Olot
42.183204, 2.492156

Equip
Clàudia Calvet, Xevi Rodeja

Intervenció artística fanals Simon Kuma
Quim Domene, amb la col·laboració especial de Simon Group

Càlcul estructural
Miquel Capdevila

Projecte d’instal·lacions l’Artiga
Protir Enginyers

Estudi luminotècnic
Grupo Noria

Agraïments
Sòcies de la cooperativa l’Artiga, Xevi Pujol (assessorament vegetació), Museu de la Garrotxa, Serveis tècnics de l’Ajuntament d’Olot, Dinàmig i Sigma, Pla d’ocupació local, Consell de barri del Nucli Antic, veïns i comerciants de la plaça, Salvi Capellà, Joan Mallart

Promotor
Ajuntament d’Olot, L’Artiga Coop, Escola d’Art d’Olot

Constructor
Construccions Pere Boada, Grederes 2.0, Trasplantaments Sant Iscle, obra civil i jardineria
Elèctric Jomi, Montolivet Instal·lacions, Grau Sistemes Tèrmics, instal·lacions
Plantalech, Serralleria Jordi Cullet, serralleria
Fusteria Esfèric, Fusteria Esteve Baqué, Fusteria Jordi, fusteria
Soy & Soy, pintura
Rètols Mateu, RetMiq, retolació
Magatzems Olot, Collell protecció solar, equipament tèxtil
Viguet Canal, Fiosa, Reine, Codispe, FV Seguretat, equipament comercial

Imatges
José Hevia, Roger Serrat-Calvó (7/19)

Superfície
1.750 m²

Dates projecte i obra
2020 – 2021 / 2021

Reconeixements
2022. Premi Biennal Iberoamericana d’Arquitectura i Urbanisme
2022. Premi FAD i Premi FAD de l’Opinió
2022. Finalista Premis Arquitectura del CSCAE
2022. Selecció Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà
2022. Selecció Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

Amb el suport d’Institut Ramon Llull

Can Sau. Escenografia d’urgència
Consolidació i adequació d’una mitgera al nucli antic. Olot, 2019
Amb Quim Domene, artista visual

Els enderrocs es repeteixen al barri vell d’Olot. La meitat de can Sau, tangent al santuari del Tura, estava afectada per alineació de vial. El solar restant, presidit per una mitgera i quatre contraforts escalonats, queda buit. És edificable, però no hi ha cap gestió a la vista. Davant diferents motius, les mateixes conseqüències: solars abandonats, pèrdua d’urbanitat, desfiguració del carrer, destrucció del paisatge ordinari.

Davant la sol·licitud d’un projecte de paviment, i un contracte en curs per a un envà pluvial de planxa metàl·lica, es replanteja l’encàrrec. És urgent destinar els recursos en el pla vertical per dotar d’urbanitat l’espai, a part de garantir l’estanqueïtat de la mitgera. A la ciutat compacta, les façanes assumeixen la responsabilitat de donar forma i caràcter al carrer.

Amb maó calat, es construeix una escenografia d’urgència que completa el que insinuen els contraforts, deixant veure al fons les empremtes de l’activitat domèstica marcades a la mitgera. Una construcció de tres voltes i quatre nínxols s’ofereix a l’espai públic com una façana porosa, acompanyada d’una mínima graderia. És una estructura inacabada i apropiable. L’artista visual Quim Domene intervé a posteriori als nínxols, amb elements al·legòrics a la història del barri.

L’església del Tura, confinada entre carrers estrets, guanya ara un espai públic lateral, on presideix la porta tapiada de l’antic temple romànic del segle XV.

Situació
Can Sau. Valls Nous, 1. 17800 Olot
42.182175, 2.491457

Coautoria
Quim Domene

Equip
Clàudia Calvet, Xevi Rodeja, Sara Palmada, Sergi Jiménez

Càlcul estructural
Amaia López

Intervenció artística
Quim Domene

Promotor
Ajuntament d’Olot

Constructor
Construo Construccions Generals, Tallers Casoal, Construccions Martí Canal, Cristalleries Olot

Imatges
José Hevia, Roger Serrat-Calvó (11/19), Esteve Moner, 1904 – Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Col·lecció d’imatges de Josep Ma. Dou Camps (4/19)

Vídeo
Un Parell d’Arquitectes, Martí Pellicer. Col·laboració especial dels actors de Projecte T

Superfície
113 m²

Dates projecte i obra
2018 / 2018 – 2019

Reconeixements
2021. Premi Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme
2020. Premi d’Arquitectura de les Comarques de Girona
2018. Premi Living Places – Simon Architecture Prize
2021. Segon premi El Temps de les Arts
2021. Premi bronze Fritz Höger Award for Brick Architecture
2021. Finalista AR Emerging Architecture Awards
2021. Finalista Architectural Heritage Intervention Prize
2021. Finalista Gubbio Prize
2021. Finalista International Urban Project Award
2021. Selecció Premis Catalunya Construcció
2021. Selecció Premi Internacional de Paisaje Rosa Barba Prize

Fontada
Fonts de Sant Roc, Olot, 2020
Amb Clàudia Calvet i Xevi Rodeja

Tres terrasses de pedra volcànica i les corresponents fileres de plàtans configuren el millor espai públic d’Olot: les fonts de Sant Roc. És un lloc humit, ombrívol i fresc, acompanyat pel riu i la remor de l’aigua. Resol fantàsticament la trobada de trama urbana amb l’entorn natural i, paradoxalment, es tracta d’una infraestructura que ha donat resposta a la captació d’aigua, als ponts i al tren.

Aquest tipus de paratges canvia depenent de si es visita sol o en grup. Són espais oberts a la naturalesa amb el resguard d’una certa urbanitat, fet que els fa apropiats per al passeig íntim i contemplatiu. Al mateix temps, permeten acollir celebracions multitudinàries al voltant de la font -fontades- com festes populars, menjars o concerts. Santiago Rusiñol i Ramon Casas il·lustren aquesta dualitat en pintures coetànies.

Convidats per Lluèrnia –festival de la llum i el foc-, escollim aquest espai per posar en valor el seu paper cívic. Cent cinquanta bombetes i els seus cables dibuixen un llum de saló, de 8m d’alçària i 8m de diàmetre, estructurat en tres anelles. Es suspèn a 3,5m del terra, coronant un eixamplament semicircular presidit per la font principal i una fila d’arbres esvelts. Tots els components són reutilitzables i els difusors -cons per a maquinària tèxtil- són reciclats.

La làmpada reconeix el doble caràcter del paratge: l’engalana celebrant el seu paper com a estança comunitària de la ciutat, al mateix temps que construeix una atmosfera propicia per al passeig introspectiu. Durant les llargues nits d’hivern i pandèmia de 2020, la llum, com un imant, va convidar als ciutadans a redescobrir aquest lloc públic únic. I no únicament descobrir; a l’aixopluc de la làmpada, les fonts han tornat a esdevenir l’escenari de moltes activitats espontànies. Per petició popular, la instal·lació va seguir en funcionament tres mesos més.

Situació
Fonts de Sant Roc. 17800 Olot
42.173772, 2.473583

Coautoria
Clàudia Calvet, Xevi Rodeja

Càlcul estructural
Blázquez Guanter

Promotor
Lluèrnia Associació Cultural

Constructor
Materials i Transports Coll, Narcís Salgueda Soy

Agraïments
Aniol Coll, Salvi Capellà, Casa Sol

Artistes acte inaugural
Anaïs Masllorens (mezzosoprano), Marc Romero (pianista)

Imatges
José Hevia, Roger Serrat-Calvó (4/19, 12/19). Ramon Casas. Sardanes a les fonts de Sant Roc d’Olot, 1901-02 (2/19), Santiago Rusiñol. Font de Sant Roc, 1888 (3/19), Instagram (13/19)

Video
Mariona Comellas, Marc Planagumà

Dates projecte i obra
Instal·lació efímera per a Lluèrnia, 10/2020 – 02/2021

Itinerància
Llum BCN, Barcelona, 11/2021
Jardins de Llum, Manresa, 02/2022
LumLab, Sant Feliu de Guíxols, 04/2022
Gau Zuria, Bilbao, 06/2022

Reconeixements
2021. Premi FAD de l’Opinió i finalista Premis FAD
2022. Premi d’Arquitectura de les Comarques de Girona

Gruta
Transformació d’una ruïna en un jardí romàntic. La Vall de Bianya, 2021

La masia benestant combina esplèndidament la construcció, aferrada al lloc, amb la decoració. El seu caràcter respon a la coexistència de l’esquelet rude amb acabats fràgils i delicats. Aquest equilibri també es manifesta a l’exterior: l’era, els horts i els camps de conreu, es complementen amb pèrgoles, fonts i jardins.

El conjunt que formen la font i la bassa del mas Sobeies, situats a la part alta de la finca, són un bon exemple d’aquesta dualitat. Constituïa l’espina dorsal del sistema de subministrament d’aigua a la casa i a l’horta, al mateix temps que configurava, juntament amb la capella, l’indret de les celebracions. La bassa també dóna fe dels canvis soferts en l’ús de la casa. Primer transformant-se amb piscina en el moment en què la masia s’usa com a segona residència. Després, quedant colonitzada per les plantes quan la casa s’abandona.

En motiu de l’activitat cultural El Pícnic, la intervenció Gruta configura un nou estadi en l’evolució de la bassa, deixant llegir les etapes anteriors. L’artefacte es transforma en l’estany d’un jardí romàntic. S’afegeix una escultura enmig de l’aigua, allà on les plantes dibuixen una mena de gruta, i es pinta de daurat l’escala de la piscina situada a la diagonal oposada. Una bombeta il·lumina suaument l’escultura i la concavitat que l’acull.

Situació
Mas Sobeies. 17858 La Vall de Bianya
42.208127, 2.474605

Equip
Clàudia Calvet

Promotor
Binari Associació Cultural

Constructor
David Construccions i Restauracions, Narcís Salgueda

Agraïments
Escola d’Art d’Olot

Imatges
Roger Serrat-Calvó, Carl Wilhelm Kolbe. Auch ich war in Arkadien, 1801 (4/6)

Dates projecte i obra
Instal·lació efímera per l’activitat cultural El Pícnic, 26/06/2021

Àgora
Edifici de serveis a la ciutat esportiva del Morrot. Olot, 2017

Una plaça quadrada, definida per dues porxades i oberta als camps de futbol. Aquest és el centre de la “ciutat esportiva” del Morrot a Olot. És també la resposta a les contrarietats entre l’ús i l’emplaçament: un polígon industrial i amb un carrer d’accés gairebé sense voreres.

La plaça connecta visualment amb els fets geogràfics naturals, el perfil de l’Alta Garrotxa i Santa Magdalena. Al mateix temps, s’aparta de les fàbriques i del carrer transitat per camions. El conjunt s’assenta sobre una plataforma horitzontal. Una interrupció en aquest basament dóna inici a un recorregut d’entrada complex i gradual: cancell, escales i rampa, porxo a tres alçades, per desembocar de forma tangencial a l’espai central.

Els pavellons són bessons però no són iguals. Comparteixen perfil i porxades, però mantenen diferències derivades de la posició i l’ús: un es destina a vestidors i l’altre a recepció, cafeteria i serveis. El volum escalonat respon a les proporcions de la plaça, del basament i a l’organització interna.

Tot és estructura. Atenent a l’ajustat pressupost, s’inverteix en allò més transcendent: l’activació d’un lloc comú, el volum generós dels espais interiors i l’entrada de llum natural. En aquest sentit, la construcció amb murs portants de bloc de morter és senzilla i fàcil execució. La seva lògica interna defineix la cal·ligrafia de l’obra i pauta la mida de les estances.

La parella de pavellons que es miren vesteix un escenari per a cultivar un dels valors més preuats de l’esport de base: la sociabilització.

Situació
Carrer de França, 30-32. 17800 Olot
42.191038, 2.482055

Equip
Xevi Rodeja, Jordi Moret
Paula Alejandro, Mariona Planiol, Thommy Parra, Sara Palmada, Sergi Jiménez

Aparelladors
Jesús Bassols, Albert Casademont (Colomer-Rifà)

Càlcul estructural
Blázquez Guanter, CODIestudi

Projecte d’instal·lacions
Serveis d’Enginyeria Sobirana Parés

Promotor
Ajuntament d’Olot

Constructor
Argón Informàtica

Imatges
José Hevia

Vídeo
Pep Sau, Job Ramos

Superfície
865 m² pavellons + 1.220 m² exteriors

Dates projecte i obra
2016 / 2016 – 2017

Reconeixements
2018. Premi Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme
2018. Finalista Living Places – Simon Architecture Prize
2018. Finalista Premis Ceràmica
2018. Menció Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
2021. Selecció BigMat International Architecture Award
2019. Selecció Biennal Internacional d’Arquitectura de São Paulo
2019. Selecció Biennal Iberoamericana d’Arquitectura i Urbanisme
2018. Selecció Premis FAD

Amb el suport d’Institut Ramon Llull, Acción Cultural Española

Vestir la plaça
Domesticar l’estança comunitària. Olot, 2015

El caràcter de l’espai públic condiciona l’apropiació que en fem els ciutadans. Lluint un nou vestit, la plaça de Sant Miquel d’Olot adopta un tint domèstic, induint a percebre-la com a l’estança comunitària del barri. Amb el mínim cost, s’estableixen les bases perquè esdevingui de nou el centre de la vida social, un espai de relació inclusiu per a tots els veïns.

Aplicant una capa selectiva de pintura, la intervenció llegeix i posa en valor la qualitat espacial, la geometria i els sistemes constructius de l’arquitectura de la plaça. Coronaments, estampats i catifes atorguen lleugeresa, lluminositat i color a les parets de bloc de morter, partint de la mateixa modulació i reforçant la naturalesa tèxtil del suport.

Els motius geomètrics evoquen el camp domèstic i també aquells actes que identifiquen el barri, com la desfilada de vestits de paper, el ball de faràndula o els concerts a l’envelat. L’actuació reforça la singularitat de cada àmbit, però per sobre de tot, propicia un taló de fons capaç d’acollir amb confort a un ventall més variat d’activitats i d’usuaris, incloent el joc.

El projecte defineix i desenvolupa una de les accions acordades en el Pla integrat de rehabilitació urbana, fruit del procés participatiu liderat per Paisaje Transversal. Com la sal potencia el gust del guisat, la justa mesura de pintura reforça la identitat i el caràcter integrador de la plaça, i per extensió del barri.

Situació
Plaça de Sant Miquel. 17800 Olot
42.187534, 2.495525

Equip
Jordi Moret, Jordi Collell, Ramon Heras

Promotor
Ajuntament d’Olot

Constructor
Soy & Soy

Imatges
Roger Serrat-Calvó, La Comarca d’Olot (1, 16/21), Emili Pujol – Arxiu Comarcal de la Garrotxa, Fons Emili Pujol Planagumà (7, 15/21)

Vídeo
Un Parell d’Arquitectes, Imma Serra

Superfície
4.235 m²

Dates projecte i obra
2015 / 2015

Reconeixements
2016. Premi AJAC
2016. Finalista Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà
2016. Finalista Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
2016. Finalista Living Places – Simon Architecture Prize
2016. Selecció Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba

Lluna plena
Habitació exterior per a una casa dels anys cinquanta. Olot, 2016

Les cases barates
El grup Sant Pere Màrtir és una promoció d’habitatge públic, construïda als anys cinquanta sobre el vessant d’un con volcànic a Olot. Urbanització i edificis parteixen d’un projecte unitari i estan íntimament entrellaçats per adaptar-se al terreny en desnivell. La precarietat econòmica de la postguerra aguditza l’enginy dels arquitectes Ignasi Bosch i Joaquim Maria Masramon, els qui recorren a fulles de maó buit per a resoldre la majoria d’elements constructius i estructurals.

El sol
Una habitació exterior estén el programa domèstic d’una casa ombrívola, asseguda a la cara nord d’un volcà. La nova estança excavada té una planta rectangular, de la mateixa mida que la sala. Una parra l’acabarà cobrint i com qualsevol habitació té portes i finestres. La principal dóna a un pati semicircular amb una bassa; és una obertura al cel, al sol i a la lluna; és un pati del pati. Aquesta formalització eixampla l’espai entre la casa i la muntanya, triplicant les hores que el sol banya les peces principals.

La lluna
Un braç corbat sosté un llum esfèric de 40cm que pivota sobre l’estança exterior. Dins la finestra posa en tensió el límit entre els dos espais i fa que pati semicircular actuï de gran làmpada per reflexió. A mig recorregut, al centre de la peça, acompanya l’activitat al voltant de la taula. Situada contra la paret, la semiesfera sortint dóna una il·luminació general i ressalta la textura de l’escardejat, característic de les cases del barri de cases barates dels anys cinquanta.

Situació
17800 Olot

Equip
Jordi Moret, Dídac Franco, Jordi Collell

Càlcul estructural
Miquel Capdevila

Aparellador
Dani Sánchez

Constructor
Construccions Sala Les Preses, Tallers Casoal

Imatges
José Hevia (1,4,5/15), Roger Serrat-Calvó (3,6,7/15)

Vídeo
Un Parell d’Arquitectes

Superfície
97 m²

Dates projecte i obra
2013 – 2014 / 2014 – 2015

Reconeixements
2016. Premi Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
2015. Menció especial Lamp Lighting Solutions Awards
2016. Finalista AR Emerging Architecture Awards
2016. Finalista Living Places – Simon Architecture Prize
2016. Tercer premi Darc Awards
2017. Selecció Premi d’Arquitectura Ascensors Enor
2016. Selecció Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba

Casa entre pal·lis
Habitatge unifamiliar aïllat. Vilablareix, 2020

Una casa de dues plantes emmotllada entre dos pal·lis. Aquesta és la resposta al conflicte habitual entre un desig –gaudir dels atributs espacials d’un habitatge aïllat- i el planejament –parcel·les petites i separació mínima a llindar de 3m-. La possibilitat d’instal·lar elements lleugers a l’espai no edificable és la bretxa de l’ordenança que serà motor de projecte.

La geometria de la planta allibera dues sales exteriors d’uns 40m², que incorporen la separació obligatòria. Una peça media entre el carrer, l’entrada i la cuina, funcionant com a vestíbul, aparcament o lloc de celebracions informals. L’altra, com a sala intermèdia que permet estendre amb resguard l’activitat de la sala a l’exterior.

Són espais configurats per una estructura metàl·lica amb tendals replegables, que milloren el comportament climàtic de l’edifici. Davant una estructura lleugera, la casa és compacta, de murs de càrrega. Es repeteix un únic format de finestra perfectible, a excepció de les corredisses que maximitzen l’obertura de la planta baixa.

L’escala, disposada en diagonal al centre, organitza la casa en dos cossos capicuats en C. Cada part abraça un pal·li amb una façana aixamfranada. La majoria de finestres s’obren aquí, permetent una visió en diagonal que dóna profunditat visual i resguard dels veïns. La geometria i disposició de les obertures permet gaudir de diferents tipus de llum en una mateixa habitació i veure la pròpia casa a través de les finestres.

Situació
17180 Vilablareix

Equip
Xevi Rodeja, Clàudia Calvet
Thommy Parra, Sara Palmada, Sergi Jiménez

Càlcul estructural
Blázquez Guanter

Enginyeria
Jordi Comino

Aparellador
Jesús Bassols (Gespromat)

Project Management
Cercle Gespromat

Constructor
David Construccions i Restauracions

Imatges
José Hevia

Superfície
201 m² + 83 m² pal•lis

Dates projecte i obra
2017 / 2018 – 2020

Reconeixements
2021. Selecció Premis FAD

Dues cases en una
Habitatge unifamiliar entre mitgeres. Llagostera, 2018

El programa domèstic d’aquesta casa entre mitgeres es desenvolupa en una sola planta de 12 x 15 m, situada mitja planta per sobre la cota del terreny. La terrassa d’accés i el jardí medien entre la casa i l’espai públic.

Aquesta peça queda suspesa sobre un espai semisoterrat de les mateixes dimensions. És una gran sala rectangular d’ús polivalent, de caràcter infraestructural i definida per murs de formigó armat. S’obre pels extrems a l’exterior, enllaçant amb plans inclinats el carrer amb el jardí. Els portals envidrats proveeixen llum natural i permeten convertir-la en un gran porxo a l’estiu.

A sobre s’hi basteix la casa amb peces de formigó prefabricat, que a mode de grans jàsseres salven la llum del basament. Per optimitzar els costos de construcció, els panells es presenten a l’interior sense revestiment, amb un acabat polit tipus terratzo. Un sistema de sòcols, cantoneres i frisos de fusta són la resposta a resoldre la junta correctament, atorgant al conjunt un caràcter domèstic.

La planta pot llegir-se com un conjunt de quatre files d’habitacions iguals dislocades. El gran espai buit central, a cavall de dues crugies, n’és l’excepció; subverteix la lògica de les crugies entre jàsseres, emfasitzant la presència dels diafragmes estructurals. Aquesta sala interior està connectada a quatre peces menors que la rodegen. Li aporten llum natural de diferents orientacions, acomoden activitats complementàries i articulen les estances restants.

Situació
17240 Llagostera

Equip
Jordi Moret, Xevi Rodeja, Clàudia Calvet
Eva Casadevall, Dídac Franco, Ramon Heras, Paula Alejandro, Jordi Collell, Thommy Parra, Sara Palmada

Càlcul estructural
Miquel Capdevila

Aparellador
Jesús Bassols

Constructor
Construccions Josep Sais, Prefabricats Planas, Fusteria J. Carlos

Imatges
José Hevia

Superfície
180 + 180 m²

Dates projecte i obra
2013 – 2015 / 2016 – 2018

Reconeixements
2019. Premi d’Arquitectura de les Comarques de Girona

La casa closca de Marunys
Habitatge unifamiliar aïllat. Sant Joan les Fonts, 2016

L’edifici, d’aparença massiva, corona un promontori a la vora del teixit urbà, completant la fisiografia del lloc. L’entrada, presidida per una placeta i un pedrís reconeix el punt més alt, just on convergeixen dos camins. Partint d’una hipotètica casa rectangular, amb coberta a dues aigües i d’estructura de voltes paral·leles, el volum s’aixamfrana per resseguir el camí i abraçar el jardí.

Manté una posició de bis a bis amb el mas Marunys. Les respectives cares estretes es miren franquejant el camí. La nova construcció també estén vincles amb la tradició constructiva local, recordant l’estratègia d’implantació, el sistema estructural i la volumetria de la masia.

El conjunt està concebut amb estructures laminars que adopten inèrcia per la forma, a partir d’operacions de plegat i corbat. La concavitat de sostres i parets acompanya l’activitat interior, diferenciant àmbits i racons en una planta baixa concebuda com a un espai fluid.

El sostre i els envans són responsables de vestir un estoig refinat per a l’interior, en contrast amb el caràcter auster del formigó encofrat amb llata de pi. El patró de la volta i l’enllistonat de les parets remeten al tèxtil, als estampats, en definitiva a l’escena domèstica. Acullen, donen confort i són sensibles a la variació lumínica i cromàtica, reverberant en funció de les condicions de l’entorn.

Situació
17857 Sant Joan les Fonts

Equip
Jordi Moret, Xevi Rodeja, Aina Roca
Adrià Masó, Laura Plana, Francesc Baqué, Dídac Franco, Jordi Collell, Paula Alejandro, Thommy Parra, Sergi Jiménez

Càlcul estructural
Miquel Capdevila

Aparellador
Jesús Bassols

Constructor
Cros Encofrats, Jaume Coma Nogué, Plantalech, Daniel Faja Grabolosa, Mobles Iglesias

Imatges
Pep Sau

Superfície
312 m²

Dates projecte i obra
2010 – 2012 / 2012 – 2016

Reconeixements
2018. Premi Palmarés Architecture Aluminium Technal

Terrasses
Reforma d’una casa de poble com a extensió de la veïna. Sant Esteve d’en Bas, 2019

Dos forjats cusen les cases de can Man i can Central a Sant Esteve d’en Bas. La primera és la residència de vacances de dues famílies que disposen d’una planta cadascuna. La segona representa l’oportunitat d’ampliar l’espai domèstic, dotant-lo d’estances més connectades a l’aire lliure.

Les dues crugies de can Central corresponen a la casa originària i a un pati progressivament edificat. S’imposa el buidat d’aquesta segona per revertir el deteriorament de les condicions d’habitabilitat. L’espai alliberat entre les cases es forja parcialment amb tres nivells de terrasses. Per un extrem s’obren a sud-oest de forma escalonada, per l’altre s’enretiren de la façana per deixar un pati d’accés.

El conjunt de terrasses-pati és el dispositiu que garanteix il·luminació natural i ventilació creuada a can Central, millorant al mateix temps la de can Man. Uns tancaments plegables permeten transformar-les en porxo o galeria en funció de l’època de l’any. Són peces polivalents que constitueixen ara el centre de gravetat de cadascun dels habitatges. La terrassa superior és compartida i disposa de dos accessos independents.

L’interior de la casa reformada s’organitza en tres bandes. Primer un espai principal paral·lel a la terrassa. L’acompanya un retaule format per una successió de nínxols, un fons porós que acomoda mobles i espais de servei. Finalment, darrere seu, s’hi situa l’escala longitudinal que estén l’habitatge inferior a l’última planta.

Situació
17176 Sant Esteve d’en Bas

Equip
Xevi Rodeja, Clàudia Calvet, Aina Roca
Paula Alejandro, Sergi Jiménez, Sara Palmada, Thommy Parra, Mariona Planiol

Càlcul estructural
Blázquez Guanter

Aparellador
Jesús Bassols

Estudi energètic
Espai Zero

Constructor
Construccions i Restauracions Joan Pujol Serrat, Fusteria Barcons, Metàl·lics Ferrer de Joanetes, Projectes i millores tècniques, Soy&Soy

Imatges
José Hevia

Superfície
203 m²

Dates projecte i obra
2015 – 2017 / 2017 – 2019

Reconeixements
2020. Finalista Premis Catalunya Construcció
2020. Selecció Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

Tres finestres i una escala
Reforma d’un pis de la bombolla immobiliària. Olot, 2018

Un front amb tres obertures repetides, d’ampit baix i orientades a ponent; una escala de tram recte encarada a la finestra del mig. Aquests elements prenen valor i estructuren l’esponjament d’un pis dúplex per a una parella. És un habitatge molt fragmentat i amb peces massa estretes.

S’incorpora una tarima al llarg de la façana, elevada dos graons del terra, que posa en relació les finestres i l’escala. Forma una bancada per seure a la llum, eixampla el pas entre la façana i l’escala i conforma un menjadoret íntim. L’escala permet recolzar la cuina reubicada per un costat. Per l’altra banda s’obre a l’estança principal, una sala generosa de 4 x 4m. L’acoten una sèrie de diafragmes, com una llinda graonada, un sòcol o la mateixa tarima. Aquests dispositius graduen la jerarquia respecte la resta d’espais domèstics i contribueixen a la profunditat visual. Un lleuger ajust de les habitacions de la planta superior permet configurar un vestíbul-vestidor d’arribada d’escala, banyat amb llum natural.

La tarima es construeix amb tauler OSB perquè és lleuger, econòmic i no necessita acabat. Aquest material s’estén a la resta de paviments de les estances principals. De la necessitat de resoldre l’acabat i la resistència del cantell del tauler, en sorgeixen els detalls decoratius en melamina negre i llautó.

Situació
17800 Olot

Equip
Xevi Rodeja, Míriam Soler, Clàudia Calvet
Thommy Parra, Sara Palmada, Sergi Jiménez

Constructor
Construccions J. Pallàs, Fusteria Jordi

Imatges
José Hevia

Superfície
85 m²

Dates projecte i obra
2018 / 2018

Reconeixements
2019. Selecció Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

Sales a través
Reforma d’un pis dels anys setanta. Olot, 2014

Desjerarquitzar la casa

Sis noves obertures travessen els murs de càrrega i modifiquen la distribució de l’habitatge pautada per la lògica estructural de l’edifici. Reorganitzen les sales per tal d’afavorir l’entrada de llum natural cap a les peces més interiors i millorar-ne la seva qualitat espacial. Els nous eixos visuals generats desjerarquitzen la relació entre les estances, més diàfanes i permeables, alhora que accentuen la seva continuïtat a través dels nous diafragmes. D’aquesta manera, s’emmarquen i es dignifiquen cadascuna de les escenes quotidianes de la casa: el cuinar, el menjar, el dormir i l’estar.

Els àmbits que ocupen aquestes activitats es tracten de manera singular introduint nous elements que milloren i qualifiquen el seu ús. Així doncs, l’àrea del menjador es defineix per un paviment basat en un mosaic de marbre i un taló de fons de columnetes i cortines que filtra la mirada des del distribuïdor. La cuina es racionalitza i s’obre a l’exterior mitjançant un balconet. La sala d’estar ocupa l’espai de la tribuna vidriada i l’habitació gaudeix de la llar de foc com a fita visual.

La reforma vol sumar, reconeix els elements que han configurat l’anterior distribució, no els nega ni els elimina, se’ls apropia, reaprofita allò existent per integrar-los a la nova i posar-los en valor. Així, els obsolets passos de porta, requalificats com a nou mobiliari, adopten el rol de prestatgeries, biblioteques o armaris per a productes de neteja; les fulles de porta esdevenen finestres o porticons.

Situació
17800 Olot

Equip
Adrià Masó, Jordi Collell

Constructor
Jaume Coma Nogué, Daniel Faja Grabolosa

Imatges
José Hevia

Superfície
101 m²

Dates projecte i obra
2012 – 2013 / 2014

Reconeixements
2015. Finalista Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

Peces, portes i finestres
Reforma d’un pis dels anys trenta. Olot, 2012

Reparar una casa per entrar-hi a viure. Quatre peces de mida semblant, sostres alts, terres de mosaic, galeria assolellada, terrassa i porxo, pati amb palmera. Un piset deshabitat, poc modificat des que l’arquitecte racionalista Bartomeu Agustí el va construir l’any 1936.

La intervenció es basa en efectuar petits ajustos, molt econòmics. Aquests recursos es destinen a la renovació necessària de les instal·lacions, però sobretot en introduir petites millores a la distribució, tot mantenint el caràcter dels espais. Cal ampliar les possibilitats d’ús de cada estança, considerant que la casa no és una foto fixa d’una família en un moment determinat; el destí de les peces canviarà en funció de les necessitats dels inquilins.

Un bon mecanisme per a garantir la flexibilitat de l’espai domèstic és una organització basada en un conjunt d’habitacions de caràcter indeterminat i mides semblants. Tan important com les estances són les relacions que s’estableixen entre elles. És per això que aquí s’opera augmentant i manipulant els passos entre sales.

Obrint una finestra d’ampit baix o canviant la configuració d’una porta s’intensifica el vincle entre habitacions sense renunciar a la capacitat d’independitzar-les. Eixamplant el pas entre dos espais minúsculs es reorganitza la cuina perquè hi càpiga una taula. Equipant el bany amb un armari s’allotgen les instal·lacions i s’obté una mampara escamotejable.

Els espais exteriors es qualifiquen com a habitacions. Afegint una estructura tubular per fixar tendals i cortines a la terrassa que regulin la privacitat i la radiació solar; rebaixant el paviment del porxo fins a passar-hi dret; adaptant com a pedrís el desnivell amb el jardí.

La casa és a punt per entrar-hi a viure!

Situació
17800 Olot

Equip
Jordi Moret
Adrià Masó

Constructor
Jaume Coma Nogué, Fusteria Jordi, Daniel Faja i Grabolosa, Germans Badosa

Imatges
Espai Androna

Superfície
90 m²

Dates projecte i obra
2009 – 2010 / 2010 – 2012

Reconeixements
2013. Selecció Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme
2013. Selecció Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme

Radiador de llum
Oficina comercial AgriEnergia. Banyoles, 2016
Amb Jesús Bassols

La companyia elèctrica AgriEnergia s’apropa al ciutadà obrint una oficina d’atenció al client en un local en cantonada sobre la via principal de Banyoles. Una mampara-làmpada i el canvi de lloc de l’accés articulen la intervenció.

Sobre la diagonal del local s’hi instal·la un radiador lluminós, de geometria ondulada, que reconeix la cantonada i separa l’oficina en dos àmbits: un d’atenció al públic i un altre de despatxos i dependències privades. Després de reconèixer vagament el local des de l’exterior, el visitant accedeix per una porta encarada a l’avinguda principal i a cota de l’interior. Des d’aquí l’espai s’eixampla successivament, acomodant un àmbit per a cadascun dels taulells que es despleguen des del sòcol de la mampara. En paral•lel, cada convexitat defineix una sala a la banda interior.

Unes llunes planes, disposades seguint la traça de la mampara i en perpendicular, configuren aquest radiador lluminós. Les lames tenen el paper d’empresonar i multiplicar la llum, convertint-la en l’atmosfera del local. La repetició i la curvatura li donen una visió vibrant que contribueix a desmaterialitzar el vidre. La mampara és, de fet, una gran làmpada que actua com a reclam del local, coronada per uns motius daurats que la fixen al sostre. El conjunt celebra l’episodi clau de la integració de l’energia elèctrica a l’arquitectura dels anys vint. Al mateix temps fa explícita una de les formes que pren el producte que es despatxa en aquesta oficina: la llum.

Situació
Avinguda dels Països Catalans, 140. 17820 Banyoles

Coautoria
Jesús Bassols

Equip
Xevi Rodeja, Aina Roca
Thommy Parra

Aparellador
Jesús Bassols

Enginyeria
Anna Maria Comas (Enteq)

Promotor
AgriEnergia

Constructor
Construccions Xavier Muriscot, Alumilux & Metall-lux, Insbosch

Imatges
José Hevia

Superfície
207 m²

Dates projecte i obra
2016 / 2016

Reconeixements
2017. Premi d’Arquitectura de les Comarques de Girona
2017. Selecció Lamp Lighting Solutions Awards

Can Jeroni
Reforma i ampliació d’un hostal. Beget, 2005

El restaurant Can Jeroni reempren l’activitat d’un dels antics hostals del poble de Beget. Ocupa una casa en cantonada entre el carrer principal i la riera de Beget. En diferents fases, s’amplia el negoci cap a la casa del costat, establint-hi un nou accés, i es restaura el menjador antic.

En una primera intervenció s’adequa una sala a la finca veïna. És un espai interior i en semisoterrani, caracteritzat per l’excavació de la penya, l’estructura ritmada del sostre de bigues de fusta i la interacció de la llum. El forjat se situa a una alçada d’uns cinc metres amb excepció de l’última crugia que es plega per encaminar l’única entrada de llum natural al fons de la sala. La intervenció treballa amb una doble escala que magnifica el volum i a la vegada acomoda a l’usuari.

A continuació s’habilita un nou accés que respon a un projecte global per adaptar les dues plantes superiors a hotel i resoldre algunes mancances com ara la falta d’una recepció, la posició dels banys o l’accessibilitat. D’aquesta manera es pot conservar l’antiga entrada a l’hostal sense alteracions. Aquest vestíbul es configura per l’encontre de tres cantonades que acullen serveis. Conformen un espai que vincula els menjadors i el futur hotel amb l’exterior, caracteritzat per un front de porticons.

Finalment, s’aborda la restauració de la sala principal i el menjador de la llar de foc de l’establiment històric, amb l’addició d’un celler.

Situació
Carrer Bellaire, 17 i 19. 17867 Beget
42.3207040, 2.4808328

Equip
Jordi Moret
Eva Casadevall, Adrià Masó

Càlcul estructural
Miquel Capdevila

Aparellador
Ramon Soler

Promotor
Restaurant Can Jeroni

Constructor
Construccions Salt del Sallent, Construccions Beget, Instal•lacions Viñeta, Fusteria Jordi, Taller Joa, Rètols i pintura Planella

Imatges
Pep Callís (7-11/14), Espai Androna (1-6/14)

Superfície
235 m²

Dates projecte i obra
En tres fases: 2004 – 2007 / 2005 – 2011

Reconeixements
2011. Selecció Materia sensible: jóvenes arquitectos catalanes
2010. Finalista Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
2005. Premi d’Arquitectura de les Comarques de Girona

Dues tribunes a la cantonada
Quan la casa il·lumina el carrer. Olot, 2014
Amb Xavier Monteys

La ciutat està feta de cases, però també podem dir que està feta de finestres, sobretot a la nit. Algunes finestres són especials i estan a les cantonades, ajudant a configurar els llocs públics singulars i a donar sentit a certes perspectives urbanes. La peça feta al festival Lluèrnia parteix d’aquestes premisses. Es va instal·lar en una de les cantonades de la plaça Clarà d’Olot, una plaça porxada rectangular, de composició unitària i inspiració neoclàssica.

Si hi ha un fet singular en una cantonada és, òbviament, la dificultat que suposa arquitectònicament la seva composició i la seva solució constructiva. Però encara n’hi ha un altre més interessant que afecta a la cantonada i a la ciutat; aquest és que les cantonades formen parelles. La cantonada és sinònim de parella, però no dels dos carrers que s’hi troben, sinó la parella d’edificis que col·laboren en donar-li sentit.

L’esdevenir de la ciutat ha fet que aquesta cantonada quedés com una parella incompleta. El paper de la peça construïda és el de reconstruir aquesta parella, almenys a la nit. La falsa tribuna construïda sobre els arcs de la plaça, en el solar d’una antiga benzinera, vol ser una rèplica vagament similar a la tribuna existent de l’altra banda. És construïda amb quatre gàbies de rodons d’acer acabades a taller. Ajuntades a l’obra, tenen la mateixa dimensió que l’altra i alguns elements decoratius ajuden a establir la relació, a més de la mateixa llum. La cantonada durant unes hores era completa.

Situació
Plaça Clarà, 1. 17800 Olot
42.180471, 2.485896

Coautoria
Xavier Monteys

Equip
Jordi Moret, Eva Casadevall, Jordi Collell

Càlcul estructural
Miquel Capdevila

Promotor
Lluèrnia Associació Cultural

Constructor
Cros Encofrats, Armallats, Fusteria Jordi, Daniel Faja Grabolosa

Agraïments
Fills de Velasco SA, Col·legi d’arquitectes de Catalunya – Delegació Garrotxa-Ripollès, 555 Project, Brigada municipal

Imatges
Roger Serrat-Calvó (2/9), Blai Tomàs

Vídeo
Blai Tomàs

Dates projecte i obra
Instal·lació efímera per a Lluèrnia, 08/11/2014

Reconeixements
2015. Selecció Premis FAD

Núvol daurat
Plaça Major. Olot, 2013

Acomodar, acompanyar, coronar un concert de jazz a la plaça Major d’Olot. Construir una atmosfera per a una nit freda amb els matisos i reflexos d’un núvol daurat. Suspendre un radiador lluminós de 35 metres de longitud, a poca alçada, construït amb cartó alternant vasos de cafè i safates de pastisseria. Assenyalar el centre de la plaça i de la ciutat, amb la reverberació del públic i una catifa reflectant de confeti. Domesticar l’espai públic amb pocs recursos.

Aprofitar el cablejat existent a la plaça Major per suspendre la instal·lació, suposa desenvolupar un artefacte amb una càrrega màxima de 50 Kg sense renunciar a una bona longitud. L’ànima de la làmpada és un tub multicapa de fontaneria que es caracteritza per la lleugeresa, la resistència i la plasticitat. Les peces d’unió tenen un estrangulament que permet fixar-hi els cables de suspensió sense malmetre el tub, ja que després es reutilitzarà.

La il·luminació prové de tires contínues de leds cedides per a l’ocasió i a partir de la qual es formalitza la proposta. El difusor es forma amb safates de pastisseria motllurades amb una cara daurada i l’altra blanca, alternades amb vasos de paper translúcids. Aquest, suavitza la brillantor dels leds i aporta calidesa a la seva temperatura de color. Les diferents qualitats de les dues cares de la safata donen vibració al núvol, que sumat a la traça curvilínia, ofereix un aspecte canviant segons el punt de vista.

Aquesta instal·lació es va desenvolupar en el marc de la segona edició de Lluèrnia, Festival del foc i de la llum, que es celebra una nit de l’estiuet de Sant Martí a Olot.

Situació
Plaça Major. 17800 Olot
42.182580, 2.489732

Coautoria
Xevi Bayona, Miquel Capdevila

Equip
Dídac Franco

Càlcul estructural
Miquel Capdevila

Promotor
Lluèrnia Associació Cultural

Constructor
Daniel Faja Grabolosa, Brigada municipal

Agraïments
Ignia Light, Estudiants d’Interiorisme de l’Escola d’Art d’Olot

Imatges
Xavier Béjar (8/12), Joan Ginabreda (2/12), José Hevia (9/12), Marta Mateu (3/12), Eloïna Millan (1, 4/12)

Dates projecte i obra
Instal·lació efímera per Lluèrnia, 09/11/2013

Reconeixements
2014. Finalista Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme
2013. Plata Premis Nacionals d’Arquitectura Efímera Emporia
2015. Selecció Lamp Lighting Solutions Awards
2014. Selecció Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba

Sobre nosaltres

Un Parell d’Arquitectes és un estudi d’arquitectura dirigit per Eduard Callís i Guillem Moliner des de la ciutat d’Olot, en una planta baixa oberta al carrer.

El pensar relacional caracteritza els projectes de l’equip, que esdevenen un lloc de trobada entre mons i escales diverses. Propicien intercanvis entre la infraestructura i la decoració, entre l’esfera domèstica i l’espai públic, entre la ciutat i el jardí. Basteixen escenaris radiants, escenaris capaços d’incentivar l’activitat, de narrar un nou relat atent a la vida real i de construir una atmosfera per les seves característiques d’espai, simbologia, materialitat i llum. Indaguen en els valors atemporals de l’arquitectura.

L’obra de l’estudi s’ha publicat internacionalment i exposat en diferents biennals i galeries d’art. Ha estat guardonada amb els premis FAD, Biennal Iberoamericana i Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme, Living Places Simon Architecture Award o Premi d’Arquitectura de Girona, essent finalista a l’European Award for Architectural Heritage Intervention, AR Emerging Awards, Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, entre altres.

Eduard Callís és doctor arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb la tesi “Arquitectura de los pantanos en España” i professor de projectes i màster a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), prèviament a la Universitat de Girona (UdG), a l’Escola d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) i membre del grup de recerca Habitar de la UPC. Guillem Moliner és arquitecte per la UPC, professor convidat a la Universitat Cardenal Herrera de València i professor de projectes a la Universitat de Girona i a l’Escola d’Art d’Olot.